INTRODUCCIÓ

El nostre patrimoni musical històric comprèn una franja temporal que s’estén des de l’Edat Mitjana (música trobadoresca, els Cants de la Sibil·la, el Misteri d’Elx, etc.) fins a mitjans del segle XIX, és a dir fins al moment en què es comencen a utilitzar els instruments “modernitzats” que són la base de les orquestres actuals. Dins d’aquest patrimoni, és fonamental l’aportació feta per la cultura hispànica i catalana durant les époques medieval i renaixentista. Tant es axí, que aquesta aportació pot considerar-se com una dels més importants dins els àmbits europeu i universal. Són els “segles d’or” de la nostra música, i Jordi Savall i Montserrat Figueras, a partir d’una valuosa tasca de recerca, investigació i difusió arreu del món, l’han revaloritzat amb les formacions musicals que han creat i consolidat durant aquests darrers trenta anys. El balanç de les seves activitats concertístiques, pedagògiques i d’investigació no és sinó una rotunda victòria que ha revelat als melòmans d’arreu del món l’enorme força i la convulsió que provoca la bellesa d’una música que hom creia fada i oblidada, i els ha situat a nivell mundial entre els principals artífexs de l’actual procés de revalorització de la música antiga interpretada amb instruments d’època.

Descobridors i recuperadors infatigables de tècniques vocals i d’interpretació d’instruments i de peces musicals antigues, així com d’autors oblidats, Jordi Savall i Montserrat Figueras han fet reviure, sobretot, el patrimoni musical de la península ibèrica des dels cants i misteris medievals fins a la música del Segle d’Or, des de les cançons sefardites fins als autors operístics del barroc i el classicisme, i han recorregut el món amb una activitat concertística impressionant que els ha situat en l’avantguarda de la interpretació de la música antiga gràcies a una nova concepció caracteritzada per una gran intensitat compaginada amb la màxima fidelitat històrica.

Convençuts que aquestes músiques mil·lenàries són extraordinàriament actuals per la seva bellesa i força expresiva, així com essencials en l’actual context de “xoc de civilitzacions” per pertànyer i relacionar indistintament l’àmbit cultural de la Mediterrània i el Nou Món, Jordi Savall i Montserrat Figueras, mirant el futur, creen la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIMA). Aquesta fundació pretén ser una eina de vehiculació de tot aquest patrimoni musical i un ens que en garanteixi la recuperació definitiva i la continuitat del seu treball. D’altra banda, la fundació CIMA té com a objectiu prioritari dur a terme una tasca de sociabilització d'aquest patrimoni a partir de tota una sèrie d’activitats talment la documentació, la catalogació, la docència i la difusió amb concerts arreu.

Les activitats que podrien acomplir aquesta ambiciosa voluntat podrien articular-se en tres ens bàsics:

• Centre d’Investigació Aplicada (CIA)
• Institut de Música Antiga
• Departament de Producció i Difusió